 |
|
||||||||
 |
|
||||||||
 L´origen del nom de Marçà segons Joan Coromines ve del nom llatí "Martius". La recerca i els estudis de l'historiador i arqueòleg Salvador Vilaseca van obrir la porta al coneixement de la nostra història més antiga. Tenim datades troballes des del Paleolític Inferior. S'han descobert restes en jaciments de superfície i també en coves i balmes: les coves del Xollat, al bell mig de les Burgueres, el Cau del Molí Paperer, la Mil.loquera i Cal Montagut. El material més abundós és la indústira lítica i la ceràmica, principalment la d'origen romà que ens fa creure en l'existència d'una vil.la romana. Al cim de la Mil.loquera hi ha restes d'un castell que ens recorda la dominació sarraïna, probablement de mitjans del segle IX. Malgrat que els sarraïns arribaren cap al 714, l'assentament fou dificultós per l'orografia del Priorat. També s´hi troben restes d´una església de forma absidal que la situen a finals del romànic, segle XIII. La parròquia de Marçà ja és anomenada a la butlla del Papa Anastasi IV al 1154.
L´any 1611, els frares servites fundaren el convent de Sant Marçal als afores del poble. L'edifici fou abandonat durant les guerres de Successió, del Francès i el Trienni Liberal i, definitivament el 1835, fou incendiat i saquejat. Avui en dia és un edifici ruïnós, del qual sols es pot esmenar un fragment ornamental a la façana. Al segle XV alguns habitants de Marçà van baixar a viure cap al peu del turó. Els marçalencs utilitzaren les pedres del poble vell per construir el nou. Finalment el poble s'ubica on és actualment durant el segle XVIII. A finals del segle XVIII va iniciar-se un creixement demogràfic, malgrat això, el poble tenia dificultats per pagar les contribucions. El guerriller Carrasclet, que visqué durant un temps a Marçà junt amb la seva esposa, que n´era filla, inicià la seva campanya bèl.lica contra les forces del rei Felip V. A finals del segle XIX la plaga de la fil.loxera va fer estralls a la comarca. Marçà, però, no en va sortir tant mal parat, ja que l'arribada del ferrocarril, l'any 1891, va esmorteir la crisi i es convertir durant molts anys en porta d´entrada i sortida de bona part dels productes agraris del Priorat. |
|||||||||
 |
|||||||||
 Festa Major d´estiu. Se celebra el 15 d´agost en honor a la Mare de Déu i, entre altres actes, té lloc la desfilada de carrosses, el típic espígol i la festa de la vellesa. Festa de Sant Joan, amb sopar popular. Diada de l'11 de setembre. Esmorzar popular a la Plaça de Les Arenes. Festa Major d´Hivern. Se celebra el 27 de desembre, dedicada a la Mare de Déu de les Malalties, patrona de Marçà. Hi destaca la cantada de les "Completes" a la vetlla, que consisteix en peces musicals històriques, i la processó de "L´aurora," que comença quan just trenca l´alba i compta únicament amb la participació dels homes. A aquesta processó, n'hi segueixen dues més: la del Rosari i la de Missa Major. Festa de Reis. |
|||||||||
|
|||||||||
 Les edificacions del municipi bàsicament estan construïdes amb pedra treta del mateix peu de la Mil.loquera, i formen parets exteriors de considerable gruix. La majoria de vivendes són de tres plantes i n'hi ha algunes que tenen obertures amb arcada. Ajuntament. Construcció que data de l´any 1888 i que consta de tres plantes. Pel mal estat de l´interior de l´edifici, durant l´any 1998 s´han iniciat les obres de restauració i únicament es conserven les parets de pedra exteriors. L´Església de Santa Maria, d'estil neoclàssic, amb elements barrocs, data de mitjans del segle XVIII. El campanar disposa de 4 rellotges i és de l'any 1930. L´escultura de Sant Joan Baptista, ubicada a la fornícula, és obra de l'escultor local Marcel.lí Giné.
Museu Municipal. Edifici de 4 plantes, que data
del 1891. L´any 1996 es restaurà i el 1997 es va
inaugurar el Museu. En el seu interior es pot apreciar el
tipus de construcció amb pedra amb què estan
construïdes totes les parets exteriors. Rentadors públics. Edificació realitzada l´any 1864, just a la vora de la font pública. Des del 1864 sempre hi ha rajat aigua, nit i dia. Hi ha un abeurador per a animals. Masies. Mas d'en Crusat, Mas de Magrinyà, Mas d'en Figueres, Mas Gran, etc..
La Mil.loquera, petit turó, amb avencs de profunditats superiors als cent metres de traçat vertical i de gran riquesa espeleològica. Destaquen l'avenc de l´Heura i el Cireret. Per arribar-hi s'ha de seguir el camí del Calvari, lloc idoni per passejar. Primer trobem la Bassa del Castell, lloc d´esplai, i el Mirador. Al final del camí es troba la casa de l´escultor Marçà-Giné. I a dalt del cim, restes del castell i una miranda fantàstica. El paratge natural del terme és digne de veure. Conserva una gran bosquina, destaca la zona de les Burgueres, on es poden fer excursions a través del bosc cap a les Coves del Xollat, la roca el Corb, l'Estret de Catà, la Mola, Serra de Llaberia i altres indrets. Més amunt hi ha la Font dels Tres Batlles, paratge de gran bellesa, anomenat així perquè antigament era lloc de reunió dels alcaldes dels tres municipis limítrofs: Colldejou, Marçà i Tivissa, que es reunien per debatre temes polítics. La Pallissa, petit embassament natural de terra vermella, situat a la conca de la riera de Marçà. Lloc idoni per anar-hi a menjar i des d'on es poden iniciar excursions. |
|||||||||
|
|||||||||
 -
Asens, Joan.- Guia del Priorat.- - Queixalós i Fucho, Rafel.- Marçà, reculls de la
seva història.- - La Veu del Priorat.- nª 11, setembre-octubre 1991.
- - El Priorat. Anàlisi d'una crisi productiva.Caixa d 'Estalvis de Catalunya 1985. - L'Arqueologia a Catalunya avui.Generalitat de Catalunya 1983.
|
|||||||||
|
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
L´any 1153 el castell de
Marçà surt esmentat per primera vegada per Ramon
Berenguer IV. L'any 1174 el rei Alfons I infeudà el
castell a Guillem de Castellvell. El 1241 la senyoria
recaigué a Alamanda, casada amb Guillem d'Entença, i
passà al domini de la baronia d´Entença. L'any 1324
Jaume II dóna el castell de Marçà al seu fill Ramon
Berenguer i entra a formar part del Comtat de Prades. A
partir d'aquí, segueix les vicissituds del Comtat. 
